i el Ràfol d’Almúnia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

el Ràfol d’Almúnia

Nom antic dRàfol dels Mur, Nom antic de
Municipi
Marina Alta
Nom antic dRàfol dels Mur, Nom antic de
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, als contraforts terminals de les serres prebètiques valencianes.
Població: 
697 h
[2009]
Extensió: 
5 km2

El territori s’allarga des del riu Girona, al S, fins a l’ombria de la serra de Segàrria pel coll del barranc de Ramon. De les 207 ha de secà, un terç és destinat a l’ametller, i la resta a l’oliverar, garrofers i quelcom de vinya (antigament de panses). El regadiu (79 ha), que aprofita l’aigua de fonts i pous, és destinat als cítrics i hortalisses. El règim predominant és el conreu directe. La població és en recessió des del començament del s. XX, però s’ha estabilitzat des del 1970. Hi ha una distribució de la població activa equilibrada. El poble (368 h agl [2006], rafalencs; 88 m alt.) és el centre de la Rectoria, nom que prengué aquest sector del Marquesat en ésser erigida en parròquia (la rectoria del Ràfol) l’església del Ràfol, amb els annexos de Benimeli, Sagra, Sanet, els Negrals i, després, Tormos. Antiga alqueria islàmica del terme de Dénia, fou lloc de moriscs (32 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Pertangué a la família Mur, després Sapena i als Almúnia, i al s. XVII esdevingué centre del marquesat del Ràfol d’Almúnia.

Col·laboració: 
VMR
Llegir més...