Influït pel pensament de B. Croce i per l’experiència de la lingüística de K. Fiedler. Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R. Longhi i R. Bianchi Bandinelli. Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions ( I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933; Cinema, arte figurativa, 1952; Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962; L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973). Milità en la resistència durant el feixisme ( Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó).