Instal·lat de petit a Girona i de formació autodidàctica, el 1900 inicià la seva col·laboració a la publicació republicana El Autonomista, dirigida pel seu germà Darius. Després col·laborà a moltes altres revistes i diaris catalans. A l’entorn d’un grup de joves intel·lectuals (Xavier Monsalvatge, Prudenci Bertrana, Miquel de Palol i altres) s’inicià en el món literari. Publicà primer Pequeños ensayos (1905), aplec d’assaigs filosoficoliteraris, i el 1910 El llibre de l’August d’Alzina, assaig de biografia moral de l’autor i obra indispensable per al seu coneixement. En el camp biogràfic cal destacar, a més de col·laboracions a enciclopèdies, els treballs En Ramon Muntaner. L’home. La Crònica (1922), Guyau, el filòsof de la solidaritat humana (1909) i Anatole France i la seva obra (1928).
Molt arrelat a Girona, des del 1922 presidí l’Ateneu gironí, focus cultural de la ciutat. Amb Girona en l’antiguitat (1922) inicià els treballs històrics sobre aquesta ciutat en un intent de divulgar-ne la seva història. Dins d’aquesta línia escriví Girona (1925), La ciutat de Girona (1929), Ferran VII a Girona (1932), La pena de mort a Girona (1934) i Amadeu I de Girona (1935), a més de nombrosos articles periodístics de caire històric. Estudià també el segle XIX i, especialment, la guerra del Francès: La dominació napoleònica a Girona (1922), Estudis napoleònics (1938), Visions històriques (1928) i Proses històriques (1933). Escriví també Els emigrants polítics en la Història (1926), Els jueus a Catalunya (1929) i Vides heroiques (1932). La formació dels infants fou una altra de les seves tasques, tant en el vessant cívic (Vides modèliques, 1932), com en l’artístic (Gerona y sus monumentos, 1929) i en el literari (Antologia de prosistes i poetes catalans, 1933). El Breviari de ciutadania (1933) és un veritable ideari polític i cívic dirigit a la joventut.
Políticament fou republicà i catalanista sense militar en cap partit: el seu tarannà romàntic el portava a una visió idealista del país i del seu futur. En entrar les tropes de Franco a Girona, fou condemnat a mort per un tribunal militar i afusellat el 15 de març de 1939.