Estudià a Peterburg i Moscou. Inicià una carrera de pianista, sovint amb obres pròpies, com el primer concert per a piano i orquestra (1891). El 1893 estrenà l’òpera Aleko. Viatjà per Europa, i el 1918, davant la Revolució Russa, emigrà als EUA. Des d’allí continuà fent gires artístiques. Els seus altres tres concerts de piano (1901, 1909 i 1927) i les seves simfonies (1895, 1907 i 1936) han assolit una gran difusió, així com els preludis per a piano i el poema simfònic L’illa dels morts (1907), basat en el quadre homònim d’Arnold Böcklin.