OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Antoni Ramallets i Simon

Futbol
Antoni Ramallets i Simon
© FC Barcelona
esports esport
Futbolista i entrenador de futbol.
Barcelona, Barcelonès, 1 de juliol de 1924 — Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 de juliol de 2013,

Ocupà la posició de porter. A disset anys ja jugà com a professional al Club Esportiu Europa (1941). Amb motiu del servei militar, jugà primer alguns partits amb el San Fernando (1942-44) i seguidament fou cedit al Mallorca (1944-46), a segona divisió. El 1946 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que la temporada 1946-47 el cedí al Valladolid, a tercera divisió. Reincorporat al FC Barcelona el 1948, l’any següent esdevingué porter titular per lesió greu de Juan Zambudio Velasco i ja no canvià de club fins que es retirà com a jugador (1961). Arran de la seva retirada, el 6 de març de 1962, fou objecte d’un magne homenatge al Camp Nou. Disputà un total de 473 partits amb el Barça, dels quals 384 foren partits oficials. Les seves actuacions li valgueren el sobrenom d’El gat amb ales.

Amb el primer equip del FC Barcelona assolí, entre altres trofeus, sis campionats de la Lliga espanyola (1948, 1949, 1952, 1953, 1959, i 1960), cinc copes espanyoles (1951, 1952, 1953, 1957, 1959), dues copes de Fires (1958 i 1960) i tres copes Eva Duarte de Perón (1948, 1952, 1953).

Debutà amb la selecció espanyola el 1950 a Mèxic i es consagrà com un dels millors porters del món en els campionats mundials del Brasil d’aquell any, en els quals desbancà el titular Eizaguirre i es guanyà l’apel·latiu d' El Tigre de Maracaná. Disputà la Copa del Món (1950) i fou inclòs en l’onze ideal del campionat. Fou titular de la selecció espanyola fins el 1961, i hi disputà un total de trenta-sis competicions internacionals.  Amb la selecció catalana jugà 7 vegades.

Com a entrenador, dirigí el Valladolid (1962-63 i 1965-66), amb el qual obtingué el quart lloc a la Lliga (1963), la millor classificació de la història de l’equip castellà. A continuació entrenà el Saragossa (1963-64) i el Múrcia (1964-65). Posteriorment es vinculà a l’Agrupació de Veterans del FC Barcelona. Apareix a la pel·lícula Once pares de botas (1954), de Francesc Rovira.

A títol individual, obtingué en cinc ocasions el Trofeu Zamora (1952, 1956-57, 1959-60) i, anteriorment a l’establiment d’aquest trofeu, fou el porter menys golejat de la Lliga en tres temporades. Li foren atorgats, a més, la medalla al mèrit esportiu (1962), el títol de cavaller de l’Orde d’Isabel la Catòlica i la Clau de Barcelona (2008).

Llegir més...