la Rambla

La Rambla de Barcelona, passeig del nucli urbà, que va des de la plaça de Catalunya fins al port

© Fototeca.cat

Passeig del nucli urbà de Barcelona, que separa el primer recinte emmurallat del Raval, i va des de la plaça de Catalunya fins al port.

Hi ha un passeig central vorejat de plàtans i unes voreres laterals. És un dels llocs més concorreguts de la ciutat. Són característiques la  font de Canaletes, els quioscs, les terrasses dels bars, les parades de flors (el mercat de flors hi era instal·lat ja al segle XVIII), de regals i records (fins l’any 2011, també d’ocells i altres petits animals, com peixos, tortugues, etc.), el monument modernista a Frederic Soler, de Pere Falqués i Agustí Querol (1900), els hotels, les botigues i els locals d’espectacles, etc.

A la part alta, sector dit rambla de Canaletes o dels Estudis, hi hagué l’Estudi General fins el 1714, el Col·legi de Cordelles (1593), que en desaparèixer donà lloc a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (on hom construí a la planta baixa, el 1922, el cinema i després teatre Poliorama) i l’antic col·legi de jesuïtes de Betlem, del qual es conserva l’església barroca; a la banda esquerra hi ha el palau Moja (1776-86), dit després dels marquesos de Comilles, adquirit per la Generalitat, obra de Josep Mas i Dordal, al costat del qual hi ha diverses botigues on hi havien estat els grans magatzems SEPU, els primers d’aquest tipus de Barcelona.

A continuació, i fins al pla de la Boqueria —amb una font neoclàssica—, hi ha el sector de la rambla de les Flors o de Sant Josep, on hi hagué el convent de carmelitans descalços (1593) a l’indret del mercat de la Boqueria; hi ha també el Palau de la Virreina, i el mercat de Sant Josep o de la Boqueria.

A la rambla del Centre o dels Caputxins (el solar del convent d’aquest orde, cremat el 1856, es convertí en la plaça Reial i passatge Madoz) s’aixeca el Gran Teatre del Liceu (1844), davant el qual hi ha un mosaic al terra obra de Joan Miró; el sector s’estén fins al pla del Teatre (abans de la Comèdia), on hi ha l’edifici de l’antic Teatre Principal de Barcelona.

Finalment, la rambla de Santa Mònica, on hi ha l’antic palau Marc de Reus (1776), pren el nom de l’antic convent d’augustinians descalços (1636) i acaba a la plaça de la porta de la Pau, on hi ha el monument a Colom, de Gaietà Buïgas, coronat per l’estàtua de Rafael Atché.

Escut del mercat de la Boqueria (Barcelona)

© C.I.C - Moià

 En aquest sector hi ha el centre d’art Arts Santa Mònica i el Museu de Cera.

Fins el 1860 subsistiren a la Rambla les muralles corresponents al segon emmurallament de la ciutat (segle XIII), les quals, en edificar-se el tercer cercle (segle XIV), perderen significació militar. Malgrat els grans edificis religiosos i escolars bastits del segle XV al XVII, la Rambla no fou urbanitzada fins al XVIII, i fins a l’enderrocament d’un sector de les Drassanes no tingué sortida a la mar.