Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe. En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis (ambdues del 1543) propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica. Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria. Edità els Elements d’Euclides. Morí assassinat.