Succeí el seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II, però amb una certa autoritat damunt d’aquest, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental. El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner. El 1154 es casà amb Constança, germana del rei Lluís VII de França, vídua del comte Eustaqui IV de Boulogne. El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller; quan Tolosa era atacada fou socorregut pel rei de França. En 1164-69 la lluita reprengué. El 1165, induït per l’emperador Frederic I, reconegué l’antipapa Pasqual i els seus estats foren posats en entredit per Alexandre III. A causa de mals tractes la seva muller l’abandonà el 1165 i ell la repudià. Llavors es casà amb Riquilda de Polònia, vídua del comte Ramon Berenguer III de Provença, i l’antipapa Pasqual aprovà el repudi i el nou matrimoni. El 1173 féu la pau amb el rei Enric II d’Anglaterra i poc després tornà a l’obediència a Alexandre III. El 1176 es reuní a l’illa de Gernica, entre Bellcaire i Tarascó, amb Alfons I de Catalunya-Aragó, i convingueren la cessió a Alfons dels drets sobre el comtat d’Arle o de Provença en canvi de tres mil deu marcs d’argent. Llavors foren celebrades festes fastuosíssimes. Des del 1177 tingué problemes amb l’heretgia albigesa. En 1183-92 lluità amb sort diversa contra els anglesos, que posseïen Gascunya. El 1187 adquirí el vescomtat de Nimes, que li cedí Bernat Ató VI.