El 1194 i el 1188 derrotà els libis i, el 1191, obtingué un gran triomf sobre sis pobles de la Mar. Durant gran part del seu regnat, el país visqué en una autèntica prosperitat, fet que li permeté de bastir obres tan monumentals com el temple palau de Madīnat Habu o enviar expedicions al Punt (a la percaça de mirra) i al Sinaí (turqueses). Un índex important de la riquesa del regne és la llista ( Gran Papir Harris ) de les seves nombroses donacions a diversos temples egipcis, entre els quals excel·leixen els tebans, els d’Heliòpolis i els de Memfis. En augmentar, però, la riquesa del clergat d’Ammó, aquest es tornà encara més poderós. Els darrers anys del seu regnat abundaren les dificultats: vaga dels obrers de Dayr al-Madīna (1170), la primera documentada a la història, intent d’assassinat de la seva persona, etc.
Ramsès III representat en un fresc del seu sepulcre
© Fototeca.cat
Faraó egipci de la dinastia XX (1198-1166 aC) i el seu sobirà més important.