malaltia de Raynaud

f
Patologia humana

Afecció caracteritzada per l’aparició de crisis vasomotores de les mans i dels peus, desencadenades habitualment pel fred.

Tenen un curs de dues fases successives: una de sincopal amb isquèmia local, i una altra d’asfíctica amb cianosi i la possibilitat de complicar-se amb necrosi. Cal distingir entre la malaltia de Raynaud, d’aparença primitiva; la síndrome de Raynaud, que pot aparèixer en el decurs de diverses malalties, i el fenomen de Raynaud, que acompanya d’altres trastorns i que es caracteritza per un espasme de les artèries digitals amb empal·lidiment i entumiment dels dits.