De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista La Alarma (1901). Fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista (1906) i després de la UFNR. Redactor del periòdic Foment, fou també regidor de Barcelona en 1912-15. El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny del 1920 i del qual fou nomenat vicepresident. Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial. Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre l’espanyola, preconitzà la formació d’un banc de bancs, o banc central, per a l’economia catalana. Publicà Petites notes sobre la Banca en el present i en l’avenir (1918) i La llei d’ordenació bancària (1922).