Lluità contra els francesos a Suïssa, i, mogut per l’antipatia a Napoleó, més tard passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre'l. Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn (juliol del 1808), on tingué una part decisiva en la victòria. Destinat a Catalunya, intentà de deturar l’exèrcit de Saint-Cyr a la batalla de Llinars (o de Cardedeu, desembre del 1808), juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista. Novament enfrontat a Saint-Cyr, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després. El seu germà, Ludwig Reding (Schwyz 1765 — 1818), també militar, lluità a Sant Sebastià durant la guerra contra la República Francesa (1794) i posteriorment contra els francesos a Suïssa. Fou governador del cantó de Schwyz i negocià la pau amb Napoleó (1803).