Situació i presentació
Limita amb Begur (E-SE), Palafrugell (SW), Torrent (W) i Pals (N-NW). Comprèn una part accidentada pels estreps occidentals del massís de Begur (a llevant i al nord-est), coberta d’espesses pinedes i algun alzinar, i un sector planer o de terreny lleugerament ondulat, dedicat enterament als conreus. El territori és drenat per torrenteres que pertanyen a la capçalera de la riera de Pals, les més importants de les quals són la riera dels Molins i la de Saltseseugues. El poble de Regencós és emplaçat en un replà, a 78 m d’altitud, al vessant meridional del Quermany, el planell superior del qual (221 m) —on hi ha un poblat preromà— ja no pertany al terme de Regencós sinó al de Pals.
En l’inventari dels béns i les possessions dels Cruïlles-Peratallada fet l’any 1395 s’esmenta el lloc de Rivo Jonchoso. Per aquesta grafia, hom suposava —almenys ho devia creure així el redactor del document— que el nom del poble significava ‘riu joncós’ (riu on creixen joncs). D’altres, consideren que el topònim deriva de Reginkoz, nom personal germànic. Sembla confirmar-ho la parla popular local: hom pronuncia Regincós.
El poble de Regencós és el cap del terme municipal que comprèn també el veïnat de Puigcalent i el barri de l’Arrabassada. La carretera local de Palafrugell a Torroella de Montgrí travessa el terme. A poca distància del poble, surt un branc en direcció a Begur.
La població i l’economia
La població (regingonencs) de Regencós augmentà en el transcurs del segle XVIII gràcies a la prosperitat agrícola: 129 h l’any 1719 i 397 h el 1787. Entre el darrer any esmentat i el tercer decenni del segle XIX hi ha una regressió important (223 h el 1830). A partir d’aleshores s’aprecia una notable recuperació (352 h el 1860), seguida d’una nova davallada fins a la darreria de segle (308 h el 1897). La minva s’explica per la puixança surera, la qual afavorí una atracció de la ruralia vers els centres menestrals del suro de la comarca; alhora, es produí la crisi agrícola originada per la plaga de la fil·loxera, la qual, però, no degué tenir una incidència gaire notable en aquest terme. Fins el 1930 hi ha un altre lleuger augment de població, segurament motivat per la prosperitat de les rajoleries establertes a la localitat. Es produí una altra davallada entre el 1936 i el 1950 (277 h segons el cens d’aquest darrer any), i al decenni dels seixanta s’esdevingué un altre augment important de població motivada per la immigració (355 h el 1960). A partir d’aquesta data s’inicià un nou descens i posterior ascens amb petites fluctuacions: 290 h el 1979, 260 h el 1990 i 297 h el 2005.
L’agricultura és l’activitat principal. El pla és dedicat principalment al conreu de farratge i cereals (blat de moro), a més d’alguns olivars i molt poques vinyes, conreus antigament més estesos i ara en regressió. La ramaderia té com a principal representant el sector de l’aviram, mentre que el porcí i l’oví han sofert una important davallada. Avui ja no s’explota el bosc de pins i d’alzines del sector muntanyós del territori, parcialment degradat pels incendis forestals.
Els forns de terrisser de Regencós, dedicats a la producció de rajoles i teules, s’escampaven sobretot pel sector occidental del terme. L’etapa pròspera d’aquesta activitat s’inicià als darrers decennis del segle XIX i perdurà durant una bona part de la meitat del segle XX. En el primer quart del segle XX s’hi arribaren a comptar 18 forns, la majoria dels quals eren petites empreses de tipus familiar, de poca producció, que gairebé han desaparegut davant l’empenta competitiva del centre terrisser de la Bisbal; només en resta un i una bòbila. En el vessant del Quermany s’exploten terreres de caolí, regentades en gran part per la gent del poble. També funciona una pedrera. La proximitat del litoral, de les platges de Palafrugell, Begur i Pals ha fet sentir una certa influència del turisme, i algunes cases velles i masies han estat arranjades per a segona residència.
El poble de Regencós
El poble de Regencós (78 m d’altitud i 304 h el 2006) forma un nucli compacte d’una cinquantena de cases, a l’entorn de l’església, amb carrerons estrets i curts que conserven trams de l’antic empedrat. Les cases són de dimensions reduïdes i amb llindes dels segles XVIII i XIX. La població s’ha expandit molt poc fora del clos murat medieval, excepte el costat de migdia, on hi ha la plaça Major i un reduït eixample. L’església de Sant Vicenç fou sufragània de la parròquia de Begur fins l’any 1788, que s’independitzà. El temple, que fou començat l’any 1805 segons una làpida del mur de capçalera, a l’exterior, es degué acabar el 1815, any que figura a la portada. L’edifici és d’una nau amb capelles laterals i absis poligonal, cobert amb voltes de llunetes. L’interior va ser netejat i pintat el 1975. El campanar, de planta quadrada, es dreça al seu costat N.
De les muralles de Regencós, dels segles XIV-XV, es pot seguir encara el perímetre rectangular sense gaire dificultat. Destaca la torre angular del SW, de planta circular i amb l’alçada original. Al sector de ponent hi ha una altra torre circular enclosa, en part, en edificis posteriors. Al seu costat hi ha un dels portals amb l’antiga estructura modificada. Un altre, a llevant, és d’arc de mig punt i de gran dovellatge. Es conserven llargs trams de la part baixa dels llenços, proveïts de petites sageteres, sobretot als sectors de llevant i de tramuntana. El poble celebra la seva festa major d’hivern el diumenge més proper al 22 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Vicenç.
Regencós fou possessió de la casa de Cruïlles-Peratallada almenys des del 1312. El 29 de juliol d’aquest any el rei Jaume II confirmà a les universitats de Cruïlles, Esclanyà i Regencós els privilegis, llibertats i immunitats que tenien concedits pel difunt noble Gilabert de Cruïlles. Més endavant, Pere el Cerimoniós vengué als Cruïlles, a carta de gràcia, totes les jurisdiccions de Begur, Esclanyà i Regencós.
Altres indrets del terme
El veïnat de Puigcalent, a 800 m del poble, al SE, és un agrupament de vuit masies (segles XVII-XVIII), al cim d’un pujol poc elevat des del qual es gaudeix d’un extens panorama sobre la plana. L’Arrabassada, 400 m al SW, és un reduït barri de cases bastant noves, que ha sorgit vora la carretera. Les masies, disperses pel sector menys accidentat del terme, són en general grans edificis dels segles XVI-XVIII. Cal destacar Can Bofill i el Mas Prats, tots dos amb finestres decorades goticorenaixentistes, el Mas Andreu, Can Bruguera, Can Marigall, el Mas Mató, el Mas Pagès i el Molí d’en Coll, els dos darrers situats vora de la riera dels Molins i que conserven una gran part dels elements dels antics molins fariners, ja en desús. A la finca Can Macià hi ha Zoo Empordà, on hi viuen diverses espècies faunístiques dels cinc continents en un parc escultòric creat per l’escultor Antoni Macià.
S’han trobat dins el terme de Regencós destrals de pedra polida, neolítiques. Hom les anomenava pedres de llamp i les col·locava sota la teulada de les cases com a talismans contra les tempestes. Als peus del Quermany, al NW del poble, la vegetació amaga els vestigis d’unes antigues pedreres on hi ha un possible sarcòfag a mig tallar.