Deixeble d’Hugo Riemann, s’establí a Munic (1901), on celebrà concerts i publicà articles de crítica. Director de música de la Universitat de Leipzig (1907), fou mestre de capella de la cort de Meiningen (1911). La seva immensa producció oscil·la entre el postromanticisme i el neoclassicisme. Deixà variacions simfòniques, música de cambra, obres per a piano, concerts (un per a violí, 1908), un Rèquiem (1915) i més de 200 peces per a orgue.