Poeta parnassià en Les lendemains (1885) i simbolista en Poèmes anciens et romanesques (1890), assoleix finalment un estil com més va més personal, ple de sentiment i melangia: Les medailles d’argile (1900), La cité des eaux (1902), Vestigia flammae (1920) i Flamma tenax (1928). Escriví també novel·les i contes plens de fantasia i misteri, com La double maîtresse (1900) i sobretot Le mariage de minuit (1903).