Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín (1955-59) i musicologia a Viena (1958), i cap al final dels anys cinquanta començà a distingir-se com a pianista especialitzat en lieder, tot acompanyant cantants com D. Fischer-Dieskau.
Com a compositor conreà al principi el serialisme, al qual renuncià per a adoptar formes més tradicionals. En les seves obres és palesa la influència d’A. Webern pel que fa a la complexitat, l’organització estricta del material musical i l’economia del llenguatge. Tot i així, en obres com el cicle de cançons Engführung (‘Pas estret’, 1967; P. Celan) domina una sensació de flexibilitat estructural i espontaneïtat, a més de mostrar una gran afinitat amb les òperes d’A. Berg, K. Weill, P. Hindemith i C. Debussy. La música índia també marcà el seu estil, sobretot pel que fa a les qüestions rítmiques.
És autor d’òperes, obres vocals, corals i de diverses obres instrumentals. Entre les seves obres cal esmentar les òperes Ein Traumspiel (1964) i Lear, que obtingué un gran èxit en la seva estrena el 1978, i el ballet Die Vogelscheuchen (1970). L’any 2006 estrenà Cantus per a clarinet i orquestra, dedicada al clarinetista i compositor Jörg Widmann.