Professor a Jena (1886-1923), d’acord amb les orientacions pedagògiques de J.F.Herbart organitzà l’escola primària alemanya. Considerà el principal objecte de l’ensenyament estimular oportunament l’interès de l’alumne. És autor de Theorie und Praxis der Volksschulunterricht (‘Teoria i pràctica de l’ensenyament primari’, en vuit volums, 1878-85), Pädagogik in systematischer Darstellung (‘Sistema de pedagogia’, en dos volums, 1902-06), Grundriss der Ethik (‘Fonaments de l’ètica’, en dos volums, 1902), i Schulpolitik (‘Política escolar’, 1926).