L’extens terme és molt accidentat: Cabeçó de l’Or (1 109 m alt.), al SW; la serra de la Grana (1 092 m), a l’W; la serra de l’Aguilar (908 m), al N; els tossals de Carcondo (530 m), de Mecaroves (559 m), al S; l’aspre Racó de Cortès (627 m), al SE. Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu, que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes (Alacantí) i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta; a la seva confluència amb el barranc de Marrulles (que neix al Cabeçó) fou bastit el 1776 el pantà de Relleu, ampliat el 1879 (el pantà d’Amadòrio, al límit dels termes d’Orxeta i la Vila Joiosa, és obra del 1960).
El bosc ocupa 850 ha, sobretot pinedes, i la garriga 1.723 ha. Els conreus de secà el 1964 totalitzaven 3.155 ha, amb un 48% de les terres dedicades a l’ametller, un 38% als cereals, un 5% a oliveres i un 5% als garrofers; actualment es redueix a 1.500 ha. El rec Major de Relleu prové de la font de la Tosca i de dues preses del riu de Sella i rega el sector oriental del terme: 67 ha de reg preferent (hortes dels Molins, de Dalt, d’Albalats i d’Hores) i 193 ha de regs sobrants (Vinyes, pla de Domènec, pla de Saleres i foies de Baix).
La vila (721 h agl [2006]; relleuers; 429 m alt.) és al peu de la serra de l’Aguilar, a l’esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l’antic castell de Relleu. L’església parroquial de Sant Jaume fou sufragània de la de Finestrat fins el 1535; inicialment fou l’església del castell. Població d’origen islàmic, fou lloc de moriscs (70 focs el 1609) de la fillola de Cocentaina. Pertangué inicialment a Bernat de Sarrià. Passà posteriorment a la jurisdicció dels comtes d’Anna, després comtes de Cervelló.