Al començament del 1462 molts pagesos de la Muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució de la qüestió remença. Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i amenaçaren Besalú. Mentre la rebel·lió s’estenia cap al Lluçanès i l’Alta Muntanya, els senyors s’adreçaren al consell del Principat. El reclutament d’un exèrcit per part d’aquest organisme, considerat il·legal pel rei, fou causa immediata de la guerra contra Joan II. Tant aquest com els seus oponents intentaren aconseguir l’aliança dels remences. El monarca fou més afortunat i aconseguí que la majoria d’ells, comandats per Francesc de Verntallat, abracessin la seva causa. La diputació, gràcies a un projecte de concòrdia entre senyors i pagesos (maig), aconseguí el suport dels remences del bisbat de Barcelona, la Plana de Vic, la Selva i l’Empordà, on el més gran benestar econòmic feia que la pagesia fos menys intransigent.