Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada. La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, B.Du Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França. Tanmateix, abans que el rei francès s’avingués explícitament a jurar les lleis i constitucions, transcorregué gairebé un any sencer (fins el 30 de desembre de 1641), durant el qual Catalunya es governà sense dependre de cap monarquia, tot mantenint una república de fet, en la qual les juntes de braços (els representants dels diversos estaments) exerciren el poder efectiu.