Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat. Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat. Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII. Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella. Convocà dos sínodes i féu diverses disposicions litúrgiques. El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició. Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat, que adreçà al poeta Aimó de Sescars.