Estudià a Friburg de Brisgòvia, a París i a Basilea. Anà a Itàlia i entrà en contacte amb Lorenzo de Mèdici, alhora que es perfeccionà en l’estudi del grec i de l’hebreu. Tornat a Heidelberg (1496) fou preceptor dels fills de l’elector palatí. Triumvir de la Lliga Sueca (1502), passà després a Ingolstadt i a Tübingen, on ensenyà fins a la mort. Establí per al grec una pronunciació pròpia (reuchlinià), diferent de l’erasmiana, i escriví Rudimenta linguae hebraicae (1518) i el tractat De accentibus et orthographia linguae hebraicae (1518). S'ocupà també de les doctrines místiques del judaisme (De arte cabbalistica, 1517) i, en contra dels cercles teològics conservadors, s’oposà a la destrucció dels llibres hebraics.