En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana. S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, J.V. Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols. Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari. Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de col·laboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc. Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí Esteve, Estelrich, Junoy. El seu Noucentisme, no sempre coherent, es lliga amb dos dels principals mestres impressors que la imprimiren: Altés i Horta. Dedicà un número especial a la Renaixença i a Goethe. Publicà dos almanacs (1918 i 1919) i una sèrie de llibres: Publicacions de La Revista. S’estroncà amb l’esclat de la guerra civil.