Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris. El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815. El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral. El 27 de juliol començà l’agitació a París. Quan el 29 de juliol Carles X retirà les ordenances era massa tard: la guàrdia nacional, amb La Fayette com a cap, s’havia reconstituït. Però els diputats Laffitte, Casimir, Périer i Thiers actuaren amb rapidesa i, amb l’acord de La Fayette, cuitaren a cridar Lluís Felip, duc d’Orleans, que fou nomenat (31 de juliol) lloctinent general del regne i el 7 d’agost, havent la cambra declarat el tron vacant, acceptà el títol de rei.