OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Revolució Mexicana

història hist
Etapa de la història de Mèxic que comprèn des de la caiguda de Porfirio Díaz (maig del 1911) fins a la consolidació del moviment revolucionari amb la presidència de V.Carranza (1914-20).

El triomf de la revolució representà la derrota dels partidaris de l’Antic Règim, la presa del poder per part de la burgesia i la posterior neutralització dels elements revolucionaris més radicals (agraristes). Dimitit Díaz a conseqüència d’un seguit de motins populars iniciats a la fi del 1910, el substituí el seu opositor Francisco I.Madero (1911-13), el qual s’hagué d’enfrontar a un ampli moviment popular a Morelos, dirigit per un capitost molt capacitat, Emiliano Zapata. Madero utilitzà un general de la dictadura, Victoriano Huerta, per a vèncer la insurrecció a Morelos, però aquest pactà amb el també porfirista Félix Díaz sota el patrocini anglo-nord-americà i ambdós generals enderrocaren i afusellaren Madero (1913). Huerta tractà de reinstaurar la dictadura militar conservadora, però la revolta agrària s’estengué a les zones sucreres del centre i tot el nord. Un terratinent del Nord, Venustiano Carranza, establí el pla de Guadalupe, de signe constitucional, mentre que els caps agraristes —Pancho Villa al Nord, Álvaro de Obregón a Sonora i Zapata a Morelos principalment— insistien en el repartiment de la propietat rural com a motor de la revolució (pla d’Ayala). Carranza fou nomenat cap de la revolució en la convenció de Teolocuyán. Amb tot això, l’obertura del canal de Panamà i la política imperialista del president Woodrow Wilson empenyé els EUA a retirar llur ajut a Huerta i el 1914 tropes nord-americanes ocuparen Veracruz. Sense suport diplomàtic ni recursos econòmics, Huerta caigué el juliol de 1914 i els constitucionalistes ocuparen la capital. Però poc després constitucionalistes i agraristes es barallaren en la convenció d’Aguascalientes, i Carranza es retirà a Veracruz, des d’on aconseguí el reconeixement internacional i el suport d’Álvaro de Obregón. La influència d’Obregón féu impulsar el programa de reforma social, modificant el pla de Guadalupe, cosa que aportà un ampli suport popular a Carranza, especialment a les zones urbanes. Això li permeté de vèncer la revolta agrària de Villa i Zapata, aliats després del Pacte de Xotximilco, de tal manera que el 1917 era proclamada una nova Constitució, anomenada de Querétaro, de signe progressista i nacionalista. Això li permeté de frenar la penetració del capital nord-americà i de nacionalitzar els recursos miners, sobretot els petroliers. Una intervenció nord-americana al Nord fou derrotada pel mateix Villa. La constitució de Querétaro, inspirada en la del 1857, permeté també la sindicació dels treballadors, la reforma agrària, la separació entre l’Església i l’Estat i l’emancipació de la dona. Amb l’assassinat de Zapata (1919), aprovat per Carranza, la resistència dels agraristes fou definitivament abatuda.

Col·laboració: 
JMS

Llegir més...