Actiu col·laborador dels quatre primers generals de la Companyia de Jesús en les tasques de consolidació i expansió de l’orde a Itàlia i als Països Baixos, tornà a Castella el 1574 i es consagrà a l’activitat literària. Destacat biògraf (d’Ignasi de Loiola, Francesc de Borja i Diego Laínez), conreà també la història eclesiàstica (la seva Historia eclesiástica del cisma del reino de Inglaterra, del 1588, gaudí d’una gran popularitat), la teoria política (en confrontació amb Maquiavel), l’ascètica (Tratado de la tribulación, 1589) i l’hagiografia (Flos sanctorum o Libro de las vidas de los santos, 1599).