El terme és travessat pel Túria en direcció NW-SE al seu sector septentrional; el meridional és accidentat per una sèrie de turons que separen la comarca de l’Horta i comprèn també un petit sector del pla de Quart. El 20% del territori és ocupat pel matollar. L’agricultura de secà ocupa unes 3 000 ha al sector muntanyós dedicades especialment a garrofers, en gran part abandonats, i també vinya i oliveres. Però la base agrària actual és el regadiu (el poble pertany al sindicat dels Castells), que s’estén sobre unes 1 700 ha, 500 de les quals aprofiten l’aigua del riu, i les restants, de pous. El taronger és el conreu bàsic; hi ha també hortalisses (cebes), blat de moro, cereals i arbres fruiters. Hi ha ramaderia ovina. La indústria és important: material de construcció, ceràmica, metal·lúrgia. La població, en augment constant des de la fi del s. XVIII arran de l’ampliació del regadiu, s’accelerà des del 1950 per la industrialització. La vila (11 936 h [2006], riba-rogers ; 100 m alt.) és a la dreta del Túria, sobre una terrassa; és un dels pobles castell de la comarca. L’església parroquial actual (Santa Maria) fou bastida a mitjan s XVIII. Població d’origen islàmic, fou lloc de moriscs (210 focs el 1609) de la fillola de Benaguasil. Fou centre de la baronia de Riba-roja; la població estigué emmurallada fins el 1364, durant la guerra de la Unió, que foren destruïdes les fortificacions juntament amb l’antic castell. El municipi comprèn també les caseries de la Vallesa de Mandor, la Venta de Poio, les restes romanes de València la Vella i les masies i partides de Porxinos, Traver, Escoto, el mas dels Inquisidors i l’antic mas Nou.
Façana de l’església de Riba-roja de Túria
© Fototeca.cat