Fill de Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs, i de Maria d’Espuny i de Claramunt, senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que heretà. Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat. El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt (1708). Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713. Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos. Alliberat (1721), el 1725 li foren retornats els béns confiscats. Hom li ha atribuït la redacció dels annals consulars de Barcelona. El seu germà, Carles de Ribera i d’Espuny-Claramunt (Barcelona ~1670 — Lleó 1716), doctor en dret, fou també austriacista. Fou capità de la Coronela de Barcelona; el 1713 fou elegit oïdor del general de Catalunya. Pel mateix motiu que el seu germà, fou desterrat el 1715 a Lleó.