Estudià geologia a la Universitat de Barcelona (1943), on també es doctorà el 1986. Estudià inicialment el Pliocè continental de l’Alt Empordà (1945), el Quaternari de la comarca del Maresme (1945), la geologia de les serralades bètiques segons les idees de P.Fallot (1948), i la sèrie del Plioplistocè de la costa NE de la Península (1950). Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic (1947) i s’especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s. XVII. Posteriorment ingressà a l’orde benedictí, on adoptà com a nom de religió el de Stanislaus.