la Ribera Alta
Sumari de l’article

Cap de comarca, Alzira (39.668 h [2003]). Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari (domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta), bé que hi ha una ampla faixa de transició. Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents: l’arròs enfront del taronger. Les divisòries restants són clares: els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla amb la Canal de Navarrés i amb la Foia de Bunyol, els turons del port de Càrcer al S marquen el pas a la Costera; cap al SE les muntanyes de la Valldigna donen pas a la Safor. Físicament la comarca correspon al curs baix de la vall del Xúquer abans de l’entrada al delta, que forma la Ribera Baixa i ofereix un paisatge d’un ampli pla obert cap al N i l’E. Aquest pla s’estén des de la sortida del Xúquer dels encaixaments del Caroig a Sumacàrcer fins a Algemesí, a la unió del Magre amb el Xúquer; els al·luvions del riu han format aquest pla quaternari, ampliat al NE per la vall baixa del Magre, i al SE pel curs baix del riu d’Albaida, plans que s’uneixen imperfectiblement a la major del Xúquer. El relleu només mostra elevacions als marges corresponents als vessants de les serres frontereres, però que arriben a una certa extensió a l’W i al SE, de manera que gairebé un 45% de la comarca no és conreat. La vegetació a la major part de la comarca té caràcter mediterrani meridional i correspon al domini de la màquia de llentiscle i margalló (Querco-Lentiscetum). Destruïda la màquia quasi totalment, són abundants sobretot, a hores d’ara, les brolles calcícoles de romaní i bruc d’hivern, de vegades cobertes d’un estrat de pi blanc més o menys clar.
L'economia
Quant a la ramaderia, el 1999 es comptabilitzaren 5.113 caps de bestiar boví, 12.590 d’oví, 1.930 de cabrú, 25.276 de porcí i 782.500 caps d’aviram. Destaca l’apicultura (més de 13 000 abellers), sobretot en aquesta darrera ciutat, a Montroi i a Carcaixent. Especialment greu, no sols per a l’activitat primària, fou la riuada del Xúquer del 20-21 d’octubre de 1982. Càrcer, Alcàntera, Cotes, Sumacàrcer, Beneixida, Gavarda, Benimuslem i ja el 21 d’octubre, Alzira, Algemesí i Carcaixent foren els pobles més afectats per aquesta riuada. La destrucció de la presa de Tous i l’efecte de dic provocat per l’autopista A-7 foren els causants dels danys fets a aquestes últimes viles. Elevades pèrdues materials i de vides humanes foren les conseqüències d’aquesta revinguda a una conca, escassament regulada des del punt de vista hidrològic, malgrat la seva coneguda trajectòria històrica.
L’activitat industrial ha estat tradicionalment secundària; tanmateix es desenvoluparen activitats relacionades amb el camp, magatzems de fruites, envasos de fusta, paper, molins d’arròs. Els darrers decennis han començat a desenvolupar-se noves activitats industrials que han canviat en part el predomini agrari; mobles (91 establiments industrials), conserves i sucs de fruites (53), tèxtils (15), confecció (100), material de construcció (66), productes químics (32), productes alimentaris (més de 300), etc, han fet que la població activa industrial (24'3% d’ocupació)) hagi augmentat sensiblement en aquestes noves indústries caracteritzades per les petites dimensions i per la dispersió; Alzira, Algemesí i Carcaixent són els nuclis que concentren la major part de l’ocupació industrial, però Carlet, Alzira i Castelló de la Ribera són els municipis que tendeixen a concentrar-ne la inversió. Els principals problemes que arrossega aquest entramat industrial se centren en la petita dimensió de les instal·lacions, la baixa mecanització i tecnificació, l’escassa implantació en els mercats forans i manca de sòl industrial ordenat.
La demografia
La Ribera Alta tenia el 1991 un total de 196.005 habitants (el 12,4% més que el 1970, i el 2,4% més que el 1981), xifra que augmentà a 198 537 h el 1998. L’any 2003 la població era de 203.344 h (209,6 h/km2), xifra que representa un increment de població de 5.523 h d’ençà del 1991. Alzira, el cap comarcal, concentrava el 20,5% de la població amb 39.668 h. Per trams d’edat, el 15% del cens tenia menys de 15 anys, el 67,5% era població adulta i el 17,5% sobrepassava els 65 anys. La Ribera Alta és una de les comarques més importants del País Valencià, amb una forta densitat i una distribució equilibrada, llevat del NE, on es torna més feble a causa dels secans de la Vall del Magre. La població dispersa comarcal a penes existeix (2%). Des del s. XVIII l’augment de la població ha estat constant, unit al començament al desenvolupament agrari i, els darrers anys, al creixement industrial. Al s. XIX fou especialment notable a la primera meitat i els darrers anys, mentre que al s. XX han alternat els períodes d’esplendor (1900-10, 1930-40, 1960-70 i 1970-81) i altres de creixement més limitat (1910-20, 1940-50 i 1981-91), coincidents amb les crisis d’exportació de la taronja i, més recentment, industrial. La població es distribueix sobre l’eix principal de les comunicacions on s’alcen les principals poblacions: Alzira, Algemesí, Carcaixent, Benifaió (50% dels habitants comarcals el 1991), sobre la carretera o el ferrocarril de València a Xàtiva, Alginet, l’Alcúdia, Alberic (15%), sobre la carretera de València a Madrid; dels grans municipis, només Carlet en resta fora (7%). Durant els anys setanta, els municipis grans foren els que absorbiren el creixement comarcal i mostraven un notable dinamisme, i els petits i mitjans tenien tendència a l’estancament o a la disminució. El caràcter agrari i les eventuals crisis periòdiques motivaren l’aparició d’un corrent emigratori que es dirigí a França, acompanyat de l’emigració temporera a la verema francesa i, definitiva, cap a València. En canvi, també es donà un corrent immigratori, sobretot des de Castella, Múrcia i Andalusia.
La història
De la prehistòria a la romanització
La manca d’excavacions sistemàtiques no permet d’establir un panorama sòlid del poblament prehistòric i antic de la comarca. La majoria dels jaciments són coneguts només per prospeccions. Els indicis, però, permeten de sospitar que, com la majoria de les veïnes, el primer poblament d’una certa intensitat començà durant les primeres edats dels metalls (Eneolític) i que fou dens vers la meitat del segon mil·lenni, amb la cultura del bronze valencià. Durant l’època ibèrica la comarca sembla que era el límit entre els edetans i els contestans, com tota la línia del Xúquer. Un dels poblats ibèrics més importants és la Carència de Torís, un dels punts més septentrionals de troballes d’escultura monumental en pedra. La romanització representà la valoració agrícola del pla, amb establiment de vil·les, encara, però, mal documentades. La comarca era travessada per la Via Augusta.
De l'època musulmana ençà