Els conreus de secà (560 ha), dedicats tradicionalment al garrofer i substituïts després pels ametllers, de poca productivitat, han estat en part abandonats; resten 47 ha de regadiu. Només el 15% de la població activa es dedica a l’agricultura. L’abundància de la “terra de pipa”, primera matèria excel·lent per a la ceràmica fina, així com la proximitat dels centres ceràmics d’Onda i de l’Alcora, afavoriren el desenvolupament de petits obradors de plats i vaixella ja des del s. XVIII, que han estat a la base de la forta expansió actual de la indústria de taulellets per a la construcció (aquesta indústria ocupa el 76% de la població activa del sector secundari). El poble (1 339 h agl [2006], ribesalbers; 172 m alt.) és situat en posició lleugerament elevada a l’esquerra del Millars, amb un sector d’expansió industrial a la dreta, dins un meandre, comunicat per un pont. Té també els barris de Sant Llorenç i de la Llometa. L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. Fou lloc de moriscs (84 focs el 1572 amb Tales i Artesa) de la fillola de la Vall d’Uixó. Depengué del terme general del castell d’Onda i des de la fi del s. XV estigué sota la senyoria de la família Ros dels Ursins.