Fill petit de Ricard de York, duc de Gloucester. Molt influent durant el regnat del seu germà Eduard IV, aquest el féu tutor dels seus fills. Probable instigador de la mort d’aquest, es proclamà regent i protector dels seus nebots, però ben aviat féu declarar il·legítim Eduard V, encara infant, i aconseguí que el Parlament el nomenés rei. Assassinà els seus nebots, que havia tingut segrestats a la Torre de Londres. Aquests crims i el despotisme amb què governà el feren molt impopular. Quan Enric Tudor (Enric VII), hereu dels Lancaster, desembarcà a Anglaterra (agost del 1485), Ricard gairebé no tenia partidaris i fou derrotat i mort. Ell fou l’últim rei de la casa de York i de la dinastia angevina dels Plantagenet i amb l’adveniment d’Enric VII finalitzà la guerra de les Dues Roses. Ricard III inspirà a Shakespeare la tragèdia que duu aquest títol (1592).