Professor a Cambridge, els seus escrits teòrics, de caràcter marcadament psicologista, tingueren un paper determinant en la formació dels nous corrents crítics del principi de segle. Juntament amb C.K.Ogden escriví The Meaning of the Meaning (1923), de gran repercussió en la teoria del llenguatge. Altres assaigs d’importància són Principles of Literary Criticism (1924), Practical Criticism (1929) i The Philosophy of Rethoric (1936), en els quals la principal aportació està a assenyalar la diversitat semàntica de l’estructura poètica.