Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista. Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage. Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort. Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots (1964) retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent. Cofundadora el 1962 del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i del Cicle d’Art d’Avui, organitzats pel Cercle de Sant Lluc, anomenats des del 1964 MAN (Mostra d’Art Nou), fou una de les més actives impulsores dels Salons Femenins d’Art Actual i exposà sovint a França i Itàlia (on el 1968 rebé el diploma d’honor de la II Annuale Italiana d’Arte Grafica 1968 d’Ancona).
Cal esmentar també les sèries de maniquins manipulats Eroticones (1968) i Electrotèrmiques (1978), la instal·lació L’hi van portar enganyat (1971), els Tríptics del demà (1986), les instal·lacions Cub (1996), Sempre igual (2002), Les presons d’Amèlia (2007) i la col·lecció Amèlia, peu à peu (2011), a més de participar en exposicions col·lectives. En moltes de les seves obres és present la reivindicació de la dona. L’any 2015 rebé el premi Nacional de Cultura del CoNCA.