i Amèlia Riera i Toyos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Amèlia Riera i Toyos

Pintura
Amèlia Riera rebent el Premi Nacional de Cultura de mans del Conseller de Cultura Ferran Mascarell (2015)
CCMA
pintura pint i gravat grav
Pintora i gravadora.
Barcelona, Barcelonès, 28 de gener de 1928 — Barcelona, Barcelonès, 28 de desembre de 2019

Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista. Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage. Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort. Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots (1964) retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent. Cofundadora el 1962 del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i del Cicle d’Art d’Avui, organitzats pel Cercle de Sant Lluc, anomenats des del 1964 MAN (Mostra d’Art Nou), fou una de les més actives impulsores dels Salons Femenins d’Art Actual i exposà sovint a França i Itàlia (on el 1968 rebé el diploma d’honor de la II Annuale Italiana d’Arte Grafica 1968 d’Ancona).

Cal esmentar també les sèries de maniquins manipulats Eroticones (1968) i Electrotèrmiques (1978), la instal·lació L’hi van portar enganyat (1971), els Tríptics del demà (1986), les instal·lacions Cub (1996), Sempre igual (2002), Les presons d’Amèlia (2007) i la col·lecció Amèlia, peu à peu (2011), a més de participar en exposicions col·lectives. En moltes de les seves obres és present la reivindicació de la dona. L’any 2015 rebé el premi Nacional de Cultura del CoNCA.

Data de revisió: 
2019-12-29

Llegir més...