Es llicencià en dret administratiu (1880) a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic. Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic; col·laborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber, en què publicà una versió de la novel·la René de Chateaubriand, La Ilustració Catalana, etc., i, entre altres periòdics, a La Renaixença, en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar, publicà articles sobre la novel·la a Catalunya i sobre la novel·la cavalleresca i la narrativa del Renaixement.
Traduí poemes de l’Isle-Adam, Atala i René de Chateaubriand, i el drama Pater de François Coppée. Publicà Un separatista oficial, sobre Godoy, Assaig de martirologi català (1883), i, pòstumament, la novel·leta L’enramada (1932, com a fulletó de la Gazeta de Vic) i Dietari (1908), que comprèn els anys 1893-98, anteriors al seu retorn definitiu a Vic, i que és complementat, sota l’epígraf de “Torna”, amb escrits diversos, entre els quals una necrologia inacabada de Jacint Verdaguer, encarregada pel Círcol Literari, del qual fou un membre actiu. El Dietari mostra l’abandó de fet del carlisme familiar i la incorporació del catalanisme conservador, l’interès per l’actualitat artística i literària barcelonina i la preocupació per determinades influències franceses, entre les quals la de Baudelaire. Eugeni d’Ors utilitzà el Dietari com a referent vuitcentista en parlar d’«Un Amiel a Vic».