i Riga | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Riga

Ciutat
Letònia
Capital de Letònia.
Població: 
700.107 h
[est. 2011]

Situada a les vores del riu Daugava (Dvina Occidental), a 15 km del seu desguàs a la mar Bàltica, és un port important i el centre comercial, industrial i cultural més important del país. Ateny gran part de la producció industrial nacional: metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport. Posseeix també una gran indústria pesquera. El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga. Té aeroport. Centre d’ensenyament superior: Universitat Letona P.Stuchka, fundada el 1919, i una Acadèmia de Ciències, dotze museus, vuit teatres i nombrosos monuments arquitectònics. Als afores, a la vora de la mar, hi ha el districte estiuenc de Jurmala. Antic establiment dels livonians, més tard fou seu d’una factoria que els mercaders alemanys fundaren prop de la desembocadura del Daugava (1158). La ciutat fou fundada pel bisbe de Livònia, Albert (1201). Membre de la Hansa (1282), esdevingué un dels centres comercials més importants de la mar Bàltica. Els privilegis episcopals (arquebisbat el 1253) li permetien una considerable independència, accentuada pel fet d’ésser la seu del gran mestre de la branca livona dels cavallers de l’Orde Teutònic, els quals construïren el castell (1328-40, refet en 1494-1515). La ciutat es convertí al luteranisme després del 1521. Amb el territori circumdant de Vidzemes Augstiene passà a Polònia (1581); Gustau II Adolf de Suècia se n'apoderà; finalment (1710) fou ocupada pels russos (tractat de Nystad, del 1721). Augmentà considerablement el seu tràfic comercial i el 1914 era la tercera ciutat de l’imperi rus. Capital de la República de Letònia independent (1918), el 1940 fou incorporada a l’URSS. Ocupada pels alemanys (1941-44), sofrí greus danys. Entre 1945-91 fou capital de la República Socialista Soviètica de Letònia i, des del 1991, ho és novament de la Letònia independent. Entre altres monuments, conserva del s. XIII l’església dedicada a sant Jordi (en ruïnes), la de Sant Pere (restaurada al s. XV) i la catedral (restaurada al s. XVI seguint el gòtic francès). També és gòtic l’antic castell imperial, amb dues torres emmerletades (actualment seu del museu artístic). A la típica plaça del municipi hi ha el palau públic (s. XVIII), seu de la biblioteca municipal, i la ‘casa de les testes negres’ (s. XIV-XVII), decorada en estil hanseàtic.

Col·laboració: 
PLV / PJB / NCC
Llegir més...