Aquest, per tal de mostrar-se generós envers Carles II de Castella i afavorir així la candidatura francesa als regnes hispànics quan aquest morís, li tornà totes les conquestes fetes a Flandes i al Principat, inclosa Barcelona; en signar els representants de Castella, l’emperador Leopold I hagué de signar també, tot i que havia intentat d’impedir la pau per assegurar la successió de les corones hispàniques a la seva dinastia. La situació europea restà tal com havia quedat després de la pau de Nimega. Carles II volgué recompensar els catalans per l’ardidesa amb què s’havien defensat, i tornar-los el dret d’insaculació de càrrecs i oficis que Felip IV havia abolit en entrar a Barcelona el 1652; però alguns nobles s’hi oposaren i el dret no fou restituït.