La capital és Natal. Limita al N amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Paraíba i a l’W amb el de Ceará. A la zona marítima, poc accidentada, s’hi troba el cap de São Roque, la punta més oriental de l’Amèrica del Sud. El terreny ascendeix suaument cap a l’interior, constituït per una sèrie d’altiplans (chapadas) i serralades de materials metamòrfics. La serra Borborema divideix l’estat en dos vessants: oriental i occidental. El clima és el propi del sertão: pluges escasses i insegures i temperatures elevades. Això fa que hi visqui una vegetació molt característica: la caatinga, de tipus xeròfil, formada per cactus, mimoses, etc. El sòl és bo a l’interior i si es pot regar dóna bons rendiments: arròs, mandioca, tabac, canya de sucre i sobretot cotó, base de l’economia de l’estat. És també rellevant l’extracció de tungstè a la serra de Borborema i de sal al litoral (és el principal productor del país). La indústria és poc important. La densitat de població és de 45 h/km2 (1991). Concedit pel rei Joan III de Portugal a João de Barros, la colonització fracassà i el territori passà a la corona. Ocupat pels holandesos, el 1654 tornà a la corona i fou administrat des de Bahia fins el 1701, que passà a Pernambuco. El moviment revolucionari del 1817 originà una capitania general pròpia i el 1822 esdevingué província de l’imperi fins el 1889, que fou transformat en estat. El 1915 hom en redactà una constitució.