La capital és Porto Alegre. Limita al N amb l’estat de Santa Catarina, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb la República de l’Uruguai i a l’W amb la República Argentina. Hom hi distingeix dues regions fisiogràfiques separades per la depressió central. La regió septentrional forma part de l’escut brasiler (Serra Geral), amb altiplans de gres i basalt. Aquesta part està molt erosionada pels rius, afluents de l’Uruguai. Al S, conegut per La Campanha, dominen les planes, encara que algunes serralades de materials granítics es prolonguen fins a dins l’Uruguai. La costa és arenosa, amb moltes dunes, albuferes i llacs, com el de Lagoa dos Patos, el més gran del Brasil (7 000 km2). Clima de tipus subtropical i continental a La Campanha. Pluges molt irregulars, bé que abundants (1 000 mm). Domini de la població rural sobre la urbana. Molta ramaderia i agricultura: arròs, tabac, mandioca, vi. Té indústries derivades i mineria (carbó, or, coure, ferro, zinc). La zona fou reclamada pels portuguesos des del 1531, però esdevingué un territori fronterer, disputat entre espanyols i portuguesos. Les pretensions portugueses sobre la colònia de Sacramento revaloraren la zona i al s XVIII s’hi instal·laren ramaders. Al s XIX hi arribaren emigrants alemanys i italians que desenvoluparen l’agricultura, especialment cereals i viticultura. El 1807 esdevingué capitania general amb la capital a Porto Alegre. Província de l’Imperi (1821) i escenari d’una guerra civil (1835-45), fou també la base de la guerra contra l’Argentina (1823-27), malgrat l’oposició popular, i contra el Paraguai (1865-70). Fou creat estat el 1889.