És la figura més important de l’escola poètica sevillana contemporània de Góngora, però no fidel seguidora del seu estil. Fou bibliotecari de Felip IV, cronista de Castella i amic i protegit del comte duc d’Olivares. Es caracteritza per la seva elegància de llenguatge i exquisida sensibilitat. Són particularment remarcables els poemes on canta els temes barrocs de la melangia i el desengany, com les silves A la rosa, Al clavel, etc, i els seus excel·lents sonets morals.