Estudià la carrera a l'Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid (1927-33) i el 1959 obtingué el grau de doctor enginyer de mines per la Universitat Politècnica de Madrid. El 1934 treballà sobre estructures cristal·lines amb Juli Palacios i, l’any següent, fou pensionat a la Victorian University, de Manchester. Seguidament s’integrà a l’Escola de Mines de Madrid (1935) i un any més tard es traslladà a Alemanya gràcies a una borsa d'estudis aconseguida en un concurs internacional. El 1953 fou nomenat catedràtic numerari de Geologia General a l’Escuela Superior de Ingenieros de Minas de Madrid.
És autor de nombrosos estudis de geologia regional i tectònica sobre les serralades Cantàbrica, Ibèrica i el Pirineu aragonès. També traduí diverses obres de l’alemany i de l’anglès. És autor de diversos treballs sobre Catalunya, sol, o en col·laboració amb A. Almela. El 1962 fou nomenat president de l’Empresa Nacional Minera del Sàhara, i sota la seva direcció es posà en funcionament el jaciment de fosfats de Bucraa.
Des del 1953 fou membre de la Real Academia Española de Ciencias i el 1976 fou nomenat acadèmic corresponent de l’Acadèmia Mundial de les Ciències i les Arts de Nova York. Fou condecorat amb la Gran Creu del Mèrit Civil i la Gran Creu d’Alfons X el Savi.