Obligada a casar-se, no satisfeu el seu anhel de fer-se religiosa sinó al cap de divuit anys, quan, morts ja el marit i els dos fills, ingressà a les augustinianes de Cascia. Diu la llegenda que a les portes de la mort, la santa digué a les seves germanes que només tenia desig d'olorar roses i de menjar figues. Elles baixaren a l'hort i trobaren, en ple hivern, tots els rosers florits i les figueres carregades de figues. La santa és des d'aleshores venerada per les dones velles i solteres com a advocada dels impossibles i com a patrona de les venedores ambulants de flors i les figuetaires. Fou canonitzada el 1900.
El dia 22 de maig al matí, dia de la festivitat, la plaça de Sant Agustí del barri del Raval de Barcelona s'omple amb parades de roses, estampes i llantiols, i milers de dones fan cua per venerar les relíquies de la santa que hi ha a l'interior de l'església.