De família benestant, visqué de jove la ruïna física i material dels seus (descrita a La cançó de la meva germana, 1937; La casa morta , 1962; etc). Membre del partit comunista, sofrí llargs períodes de presó i deportació sota els règims feixistes del seu país. La seva obra, molt extensa (més de 60 títols, que abracen la producció realitzada del 1934 al 1977), obre camí al realisme líric en contra de la poesia hermètica i palesa uns sentiments vius d’humanitarisme, de preocupació per totes les situacions de repressió i d’injustícia i un amor fidel pel seu país i pels seus homes. La poesia popular i la litúrgia bizantina enriquiren i donaren color al seu lèxic. Conreà també el teatre, servint-se de la recreació personal de mites clàssics ( Orestes , 1966; Helena , 1972; El retorn d’Ifigènia , 1972; Ismene , 1972; etc). Treballà en el camp de la pintura. Molts dels seus poemes foren musicats pels compositors grecs actuals.
Iannis Ritsos
© Fototeca.cat
Poeta i artista grec.