Membre del partit liberal —secundà Santiago Alba—, fou diverses vegades diputat a corts a partir del 1916. Assistí a l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i l’any següent fou nomenat director general de duanes. El 1936 presidí a Catalunya el consell regional del Partit Radical, del qual fou expulsat després de les eleccions de febrer. El 1916 presentà la tesi doctoral El impuesto sobre el aumento de valor de los bienes inmuebles, on fonamentà la imposició sobre la plusvàlua dels terrenys en els increments de valor del sòl a diverses grans ciutats. Publicà també La liquidación de los presupuestos del Estado y esbozo de un plan de política financiera (1935). Dirigí a Madrid l'Anuario Financiero y de Valores Mobiliarios (1916) i Revista de Economía y Hacienda (1898).