Situació i presentació
És situat a la part plana del Camp de Tarragona. L’envolten Reus (E), l’Aleixar (N), Maspujols (N), les Borges del Camp (NW), Botarell (W), Montbrió del Camp (W), Vinyols i els Arcs (SW i S), Cambrils (S) i, ja al Tarragonès, Vila-seca (SE). El terme, en pendent suau, va des dels 40 m fins als 180 m, i és traspassat de cap a cap i de N a S per la riera de Maspujols, anomenada també de Riudoms, a la qual porta les seves aigües per la dreta la de Santa Eulàlia. La riera d’Alforja separa el terme del de Montbrió.
La vila de Riudoms és el cap i l’únic nucli tradicional del municipi. El seu escut, conegut des del segle XV, representa dos oms, arbre que desaparegué del terme a mitjan segle XIX. Riudoms es comunica per una xarxa de carreteres locals, amb Reus, les Borges del Camp i Alforja (carretera que poc abans de les Borges enllaça amb la N-420 de Reus al coll de la Teixeta, que travessa el nord del terme), Montbrió del Camp, Vinyols i amb la carretera local de Reus a Cambrils. La carretera local de Reus a Vinyols passa pel S de la vila travessant el terme en direcció NE-SW.
La població i l’economia
L’evolució de la població (riudomencs) va tenir un signe clarament negatiu durant l’edat mitjana. Les pestes de mitjan segle XIV delmaren la població, que passà de 305 focs el 1339 a 145 el 1358, 172 el 1378, 130 el 1413, 156 el 1497, 224 el 1553, un dels quals era militar, i 184 el 1563. Els habitants eren 983 el 1719 i 2.472 el 1787, 5 dels quals eren cavallers i 8, fabricants. El creixement fou més espectacular encara si es recorda que la pesta del 1727 afectà 887 persones, 117 de les quals moriren. La població passà de 2.649 h el 1830 a 3.147 h el 1842 i a 3.478 h el 1857, en què quedà pràcticament estabilitzada; el 1897 arribà als 3.525 h.
Al segle XX, després d’una lleugera davallada (es registraren 3.378 h el 1920), la població es mantingué, i el 1950 s’inicià l’arrencada definitiva, amb 3.472 h, que portà als 4.236 h el 1965. Durant els anys setanta s’observà un creixement notable, i la població passà de 4.350 h el 1970 a 4.862 el 1981. Els anys vuitanta sofrí una lleugera disminució demogràfica que trencà l’anterior etapa de creixement, i el 1991 hi havia 4.706 h censats. Al llarg dels anys noranta s’aprecià una recuperació, confirmada amb el canvi de segle, així, el 2001, hi havia 5.257 h i el 2005 s’arribà a 5.763 h.
El sector primari ha tingut un pes important, tot i que els darrers anys del segle XX la crisi avellanera va provocar problemes en el sector agrícola amb la subsegüent repercussió a la resta de l’economia local. El 1956 es creà la Cooperativa Agrícola. La major part de les terres llaurades corresponen a terrenys de regadiu, possible gràcies al pantà de Riudecanyes, del qual es beneficia des del 1917. Gran part del regadiu es dedica al conreu de l’avellaner, mentre que al secà hi ha oliveres i vinya. La gelada del 1956 delmà els garrofers i provocà una transformació agrícola, ja que s’incrementà el regadiu i retrocediren els ametllers. D’altra banda, als camps que produeixen hortalisses es va potenciar el conreu de crisantems. Hi ha també avicultura, cunicultura i cria de bestiar porcí. Destaca la Fira de l’Avellana o de Sant Llorenç, a l’agost, amb exposició de maquinària agrícola i d’automoció relacionada amb el conreu i la recollida d’aquest producte i la fruita seca i derivats. En el marc d’aquesta fira se celebra una popular cursa de sacs d’avellanes.
La indústria mostra un cert dinamisme, afavorit en part per la proximitat de Reus i la disponibilitat de terreny. Destaquen els sectors farmacèutic, de matèries plàstiques, arts gràfiques i alimentari. El sector de la construcció, tot i que va experimentar una davallada entre el 1975 i el 1986, sembla que els darrers anys ha incrementat l’índex d’ocupació. Malgrat la proximitat de Reus hom constata una expansió del sector dels serveis des dels anys setanta. El municipi gaudeix d’ensenyament fins al batxillerat.
La vila de Riudoms
Façana de l’església de Sant Jaume de Riudoms
© Joan Torres i Domènech
La vila de Riudoms és situada a 125 m d’altitud, mig quilòmetre a l’W de la riera de Maspujols. Cal destacar-ne l’església parroquial de Sant Jaume, que s’inicià al final del 1593 sota la direcció del mestre d’obres Joan Mas, en col·laboració amb l’arquitecte Pere Blai, supervisor del projecte, i es beneí el 1617 deixant el campanar inacabat. L’edifici es construí al costat de l’església antiga, damunt de terreny erm, aprofitant l’antic cementiri i l’hort d’un canonge. La seva façana és considerada una mostra destacada del corrent artístic italianitzant. Amb posterioritat, es completà el campanar (1665-67 i 1877-78), la sagristia (1686-89) i la capella del Santíssim Sagrament (1877-78). El temple antic s’anà desmantellant fins que només quedà com a cementiri. Actualment guarda el cos del beat Bonaventura Gran, fill de la vila. La plaça del seu davant té setze arcades del segle XVI, que es referen amb les ruïnes del convent de Sant Joan. Hi ha diverses cases que tenen portals amb dovelles i d’altres amb regust modernista. Als afores del poble, al Mas del Fargues i al de Don Felip, es conserven torres de vigilància atribuïdes erròniament als moros per la veu popular.
L’ermita de Sant Antoni, a Riudoms
© Fototeca.cat
A tocar del poble, en un petit pujol, hi ha la capella de línies elegants i molta devoció de Sant Antoni de Pàdua. Tot i que la devoció és coneguda des del 1673, la capella s’acabà de construir el 1702. El retaule central, de línies elegants i estil xorigueresc, fou fet el 1730 per l’escultor vallenc Lluís Bonifaç Sastre, i daurat el 1745. Se’n conserva només la part superior, perquè l’inferior fou cremada el 1936. L’ermita té tres capelles laterals per banda.
El 1582, el Consell de la Vila acceptà reconvertir l’ermita de Sant Joan, situada extramurs de Riudoms, en convent al servei dels franciscans recol·lectes, i l’arquebisbe Antoni Agustí donà llicència als frares per a prendre possessió de la casa de l’ermità. El 1591 també els foren cedits l’hort i una finca contigus per a poder-los conrear. Les estretors de l’habitatge de l’ermità van fer que el 1597 es decidís d’enlairar un convent, que sufragà el municipi. La traça del projecte fou del mestre de cases Antoni Pujades. A conseqüència de la facilitat amb què aquest s’inundava, a partir del 1730 es decidí aixecar un altre convent més allunyat de la riera. Al segle XIX la comunitat es dispersà en diverses ocasions a causa dels conflictes bèl·lics fins a la seva desamortització, el 1835. Malgrat algunes informacions, el convent no fou cremat, sinó que fou expropiat i aprofitat com a pedrera. L’expansió urbanística s’inicià el 1945 amb la construcció de la barriada Lluís Massó, dita les Cases Barates.
La vida associativa del poble es manté activa. A l’inici del segle XX hi hagué diverses societats, com el Centro Riudomense, el Ateneo Tradicionalista, el Círculo Mercantil (conegut com cal Gallisà), el Centro de Alianza Republicana, i diverses corals i bandes de música. Per a les noies, el 1930 es creà una delegació de la Cultura de la Dona Reusenca, i, per als nois, el 1934 una filial de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, ambdós grups de tarannà catòlic. Tot això quedà desmantellat durant la Guerra Civil de 1936-39 i, posteriorment, s’imposà l’associació unitària de l’Acció Catòlica, que el 1955 construí el Casal Riudomenc, damunt de l’antic fossar. Aquest centre contenia, entre altres dependències, un teatre i es mantingué en actiu fins el 1993. Posteriorment, aquest immoble fou comprat pel consistori, que el rehabilità, i el 2010 inaugurà una espai polivalent amb un teatre amb capacitat per a més de 500 persones. El 1978 es fundà el Grup d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, que presenta regularment mostres i exposicions, té diverses publicacions, convoca el premi d’investigació Arnau de Palomar i organitza seminaris d’estudis agraris sobre el Baix Camp. Aquest centre disposa d’una biblioteca i d’una secció de muntanya. A la vila hi ha també el Museu Històric Municipal de Riudoms, amb seccions d’arqueologia, etnografia i art, i l’Arxiu Històric de Riudoms. És ja tradicional la polèmica amb Reus sobre el lloc de naixença de l’arquitecte Antoni Gaudí, que els riudomencs fixen en el mas de la Calderera. L’any 2000 l’Ajuntament de Riudoms esdevingué propietari de la casa pairal dels Gaudí que, un cop rehabilitada, es convertí en la Casa Museu Antoni Gaudí (2002) i, al seu costat, el 2007 s’aixecà un nou edifici conegut com Epicentre Gaudí i s’amplià la plaça de l’Arbre, que conté referències nipones ―amb la plantació més extensa d’Europa de cirerers sakura― i també gaudinianes. Pel que fa als mitjans de comunicació, destaca la revista mensual L’Om, creada l’any 1968 com una secció del Consell Parroquial, i que des del 2005 és administrada per l’associació cultural Amics de l’Om. Associada amb la revista, que ha publicat més de 500 números, es publica la col·lecció de llibres “Rivoulmorum”, de monografies locals.
Les festes més arrelades de la població, de les quals es troben referències en documents del segle XVII, eren les del Corpus, molt lligades amb els barris; tenien probablement un origen ritual lligat a la sega, amb jocs, balls, àpats, enramades i processons al·legòriques i focs d’artifici. Tradicionalment la seva celebració tenia lloc dins els vuit dies que precedeixen el Corpus; es van deixar de celebrar els anys seixanta i, si bé es recuperaren ocasionalment, van ressorgir el 1988, amb la confecció de catifes de flors. Pel maig se celebra la festa de les Santes Relíquies, en honor de sant Bonifaci, sant Julià i sant Vicenç, festa documentada des del 1619. Al juliol s’escau la festa major de Sant Jaume i per Sant Sebastià té lloc la festa major d’hivern. Finalment, al novembre s’escau la festa major del beat Bonaventura Gran. Cada cinc anys els carrers s’engalanen i es munten passos sobre la vida del beat.
Altres indrets del terme
Forma part del terme de Riudoms l’antiga dominicatura de la Mata, donada el 1168 a Poblet, mort ja el príncep Robert, per la seva vídua Agnès i els seus fills Robert i Berenguer. Els antics termes de Blancafort, que es mantenia com a quadra el 1464, i Castellnou són ara partides del terme, que inclou, a més, un tros de l’antic terme de les Comes d’Ulldemolins.
Dins el terme s’ha trobat un poblat neolític de cabanes al Mas de Barenys, fragments de ceràmica àtica amb figures vermelles, una necròpoli romana al Mas del Pesoler i restes de vil·les a les Planes i a la Timba. Al Murtadar es trobà un fragment d’un magnífic tors romà de Dionís. El 1999, es van descobrir les restes d’una vil·la romana.
La història
El lloc fou donat a repoblar el 1151 pel príncep Robert a Arnau de Palomar, amb la condició de repoblar-lo i construir-hi un castell a mitges. La llegenda vol que vora la riera de Maspujols hi hagués existit anteriorment un poble anomenat Llaberia, els habitants del qual, després de ser arrasat per una rierada al segle XII, es devien refugiar al castell que bastia Arnau de Palomar i crearen el poble de Riudoms. Segons Morera, en aquell indret s’haurien trobat nombroses restes romanes que induïren el valencià Maians a identificar-lo amb Oleastrum. Sigui com vulgui, el 1158 hi és documentada la venda d’un mas, el 1171 Bernat Vinater hi deixava els seus béns a l’Església de Tarragona, el 1154 la butlla d’Anastasi IV parla de l’església de Rivo de Ulmis, la de Calixt III del 1194 l’anomena Riusulmorum i el 1290 el poble era anomenat Riudollomps. El 1206, amb l’entesa del rei Pere i els fills del príncep Robert, Riudoms fou atorgat a Guillem de Tarragona. El 1234 Saurina, vídua de Guillem de Tarragona, renuncià en favor de Jaume I tots els drets que tenia damunt el castell i la vila. D’una manera o altra, el domini passà a Berenguer de Puigverd, el qual el 1290, amb permís del rei Alfons, el vengué als marmessors de l’arquebisbe Bernat d’Olivella que vincularen a la mitra el feu, el castell i la capellania de Riudoms i els seus agregats de Blancafort i Castellnou. Dos anys després, el 1292, l’arquebisbe permutà tots els drets que hi posseïen el xantre i el paborde, excepte els delmes, pels que ell posseïa a Mont-roig i Alcover. De tota manera, els Puigverd, esmentats encara el 1318 i el 1321, es degueren reservar algun tipus de jurisdicció.
Al segle XIII Riudoms experimentà un creixement, ja que el 1230 Guillem de Tarragona deixava en el seu testament diners per a les obres de la nova església. El 1282, en les discussions sobre els tributs, els riudomencs participaren en l’assalt del castell reial de Tarragona, motiu pel qual el rei Pere ordenà al veguer que prengués tots els béns que pogués als homes de Riudoms. El 1386 en la disputa entre el rei i el cambrer amb el capítol de la catedral, Riudoms, fidel al darrer, veié els camps i el poble saquejats i destruïts per les tropes reials. El 1391 hi hagué aldarulls contra els jueus, motiu pel qual Riudoms hagué de comprar el perdó reial el 1393. La presència dels jueus és un nou símptoma de prosperitat, confirmada per la residència documentada de joglars el 1383, l’obtenció del dret de tenir mesures de sal pròpies, atorgat el 1398, o l’ús de la mina de l’Alqueria el mateix 1398. El fet més convincent sobre la seva prosperitat és que fou un dels sis llocs que deixaren diners a l’arquebisbe Vallterra el 1391 per a comprar els drets que tenia la monarquia al Camp. Fou també el 1391 que s’arribà a un acord amb els terratinents de la vila, residents majoritàriament a Reus, per al finançament de la muralla. Als segles XIV-XV la vila arribà a tenir un centenar d’eres empedrades amb cairons i set molins. L’excedent de blat es venia pels pobles de la rodalia i des de Salou s’embarcava cap a Barcelona. Ja al segle XV s’obtingué permís per fer mercat, que per pressions de Tarragona fou anul·lat per la cort de Montsó del 1470.
Amb l’extinció de la pabordia el 1410, els delmes foren atorgats al xantre. La mitra, que hi tenia tota la senyoria, era la que hi nomenava el batlle. El poble rebé els embats de la Inquisició.
El 1522 es rectificaren els límits amb Reus. Tot fa creure que l’agricultura tenia empenta, ja que entre els subsistents el Mas del Duc és documentat el 1447 i el Mas del Sol el 1599. D’altra banda, el 1626 es recollien queixes contra particulars que havien iniciat el conreu de l’arròs, pel temor que provoqués la pesta. És també pels voltants del segle XVII que s’inicià la plantació de garrofers, avellaners i ametllers. El 1526 s’arreglà la font de Santa Maria; més tard el comú comprà les aigües de la séquia de l’Aleixar al duc de Cardona, cosa que va permetre la construcció de molins drapers el 1583. El 1580 es reprengué amb Cambrils la disputa per les aigües i s’arribà a produir una batalla campal. Davant l’incident l’arquebisbe ordenà l’obertura d’un llibre de visures d’aigua. El 1605 es prengueren acords per a combatre els bandolers i foragitar-los, i el 1626 esclatà una forta epidèmia. A la fi del segle XVII s’hi calculen una vintena de masos.
Les guerres del segle XVII afectaren profundament Riudoms, com a la resta de pobles de la Comuna, en la qual participava des del 1339. El 1639 una companyia de riudomencs participà en la conquesta de Ribesaltes; el 1640 la vila fou declarada enemiga de la pàtria i els béns de tots els seus veïns foren confiscats per al finançament de la guerra per haver-se donat sense resistència al marquès de Los Vélez.
Riudoms, que el 1710 es refermà a favor del rei arxiduc Carles III, tenia 257 cases el 1708, 275 el 1763 i 418 el 1773. A l’agost del 1705 es pronunciaren a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria els germans Joan, Rafael, que s’autotitulava coronel de cavalleria, i Josep Nebot, que feren proclamar Reus, Valls i Tarragona a favor de l’arxiduc. Els Nebot, amb una força d’uns 800 homes mal armats, controlaren el Camp, el Priorat i la Ribera; potser per aquesta reacció s’instal·là a Riudoms la segona comandància dels mossos d’esquadra.
Al segle XVIII aparegueren nous masos, s’impulsà el conreu de la vinya i s’obriren noves mines d’aigua. L’anàlisi del cadastre del 1737 demostra que el 67% de la població es dedicava a l’agricultura i el 14% eren menestrals. Els conreus més importants eren la vinya, l’olivera i els garrofers, amb poca incidència de l’ametller i una incidència gairebé nul·la de la figuera i la morera.
Durant la guerra del Francès hi hagué un hospital de sang els anys 1808-1809. El 1809 hagueren de donar forts bagatges a Saint-Cyr i a la junta corregimental, i de nou el 1812. El 1823 els milicians riudomencs derrotaren la partida del frare de la Trapa, o del Pare Punyal, mentre que el 1831 hi havia gent del poble empresonada a Ceuta per haver secundat la revolta dels Malcontents. Riudoms havia constituït la seva junta revolucionària ja l’1 d’octubre de 1868 i si bé en les eleccions generals del 1869, al mes de gener, guanyaren els monàrquics, els federals obtingueren un gran èxit en el míting i en l’empat en la segona volta del mes d’abril. En les eleccions del 1871 guanyaren els federals, foren derrotats en les del 1872 i constituïren el comitè federal del poble. El 1873 Cercós ocupà el poble, cremà els portals i enderrocà part de la muralla sense que arribés a atacar el fortí dels liberals. Arribats els voluntaris reusencs, Cercós es féu fort a la capella de Sant Antoni, d’on després hagué de fugir. A mitjan segle XIX tenia hospital, documentat des del 1584 i situat al costat de la capella de Gràcia, tres molins de farina i tres d’oli, fàbriques d’aiguardent, boters i molts traginers; comercialitzava sobretot l’aiguardent. La gent es dedicava també a la criança i venda de planters d’hortalisses, a la cria de cucs de seda i abelles i també a l’avicultura i a tota mena de ramats, dels quals feia una important fira, sobretot de porcs, el dia de Sant Llorenç. El 1865 els obrers reusencs exigiren als seus principals el retorn dels telers que hi havia a Riudoms.
L’economia agrària resultà molt afectada per l’aiguat de Santa Tecla del 1874, a conseqüència del qual la riera arribà a tenir un llit de més de mig quilòmetre i es malmeteren edificis, cups i bòbiles.