Situació i presentació
El terme municipal de Riumors, de reduïda extensió (6,54 km2), es troba a la plana al·luvial situada entre els cursos baixos del Fluvià i de la Muga, fins a èpoques recents coberta d’aiguamolls i estanys que foren acabats de dessecar als segles XVIII i XIX i que ara són fèrtils conreus. Els estanys de Riumors, de Copons i Robert eren situats totalment o en part dins el terme, que, a llevant, era a tocar amb l’estany de Sant Pere i enllaçava amb la zona d’aiguamolls més pròxima al litoral, mentre que a migdia formaven continuïtat amb els estanys de Siurana. El Rec Sirvent és el límit meridional del municipi, divisòria amb Vilamacolum i Torroella de Fluvià; al NE, en un curt tram, el rec del Molí d’en Dorra és límit amb Castelló d’Empúries. Són els dos canals més importants d’aquest sector de la plana, i van a parar a la mar, a la mateixa desembocadura del Fluvià; abans movien nombrosos molins fariners i avui, a través de sèquies adjacents, permeten una extensa zona de regadiu. El terme de Riumors també és veí del de Fortià (N i NW) i Siurana (W).
Una carretera local connecta la C-260 de Figueres a Roses amb la C-31 de Figueres a la Bisbal d’Empordà.
La població i l’economia
La dessecació dels estanys amb l’establiment i la repartició de terres de conreu contribuí a augmentar la població (riumossencs) durant els segles XVIII i XIX, ja de signe positiu a tota la comarca: 52 h el 1718, 121 h el 1787 i 398 h el 1860. La crisi agrària i la revolució industrial en canviaren el signe, però el descens no fou gaire acusat: 344 h el 1950, si bé després d’aquest any la davallada va ser lenta però continuada: 212 h del 1979, 203 h el 1989 i 198 h el 1996. L’any 2001 tenia 194 h i el 2005 es comptabilitzaren 154 h.
Una font de riquesa molt important és la ramaderia, amb la cria de bestiar porcí, boví, oví i aviram. Entre els conreus es destaquen el farratge i els cereals; resten algunes oliveres i ha desaparegut el conreu de l’arròs, en aiguamolls canalitzats. Malgrat l’abundor d’aigua, la zona d’horta no és gaire extensa. La gent acut al mercat de Figueres.
El poble de Riumors
El poble de Riumors, a 7 m d’altitud, és situat al mig del terme municipal. Té un nucli aglomerat, però d’urbanisme desgavellat; les cases i masies, algunes molt grans, amb nombroses dependències annexes, no són anteriors als segles XVI i XVII, i en llur majoria d’època molt més recent. Sofrí a voltes els efectes devastadors dels aiguats, dels quals el més gran fou el del mes d’octubre del 1421. Algunes masies del poble tenen plafons de ceràmica del segle XIX amb cartells al·lusius als serveis dels habitants en relació amb la casa Xemmar.
L’església parroquial de Sant Mamet de Riumors, esmentada el 1019 i consagrada de nou el 1150, degué quedar molt afectada pels aiguats del segle XV, ja que només alguns carreus són de la fàbrica romànica. A la part més alta dels murs hom pot veure elements de fortificació i espitlleres, obres fetes més tardanament. Una gran part de l’aparell exterior ha estat construït a base de carreus escairats rectangulars, lligats amb argamassa.
Una de les masies més antigues és el Mas del Batlle, al SW del terme, al paratge de les Batllies, nom relacionat molt probablement amb els batlles que tenia al lloc el monestir de Sant Pere de Rodes.
El poble celebra festa per la diada de Sant Isidre, al maig i la festa major per Sant Mamet, a l’agost.
La història
El lloc és esmentat ja el 974 en una epístola de Benet VI a l’abat Hildesind de Sant Pere de Rodes, on confirma les possessions que el monestir tenia “in villa Riubeuri Mortui”. El 1019 apareix la parròquia de Sant Mamet de Rudmorts entre les possessions de la canònica de la seu gironina; la forma Rudemortuos apareix en un document del 1031, i el 1150, quan fou consagrat un nou temple, s’esmenta com a Rivis Mortuis; aquestes formes abonen una grafia Riumorts o Rimorts, amb què és conegut tradicionalment. Formà part sempre del comtat d’Empúries. Al segle XVIII els Xemmar (o Xetmar), que hi tenien importants dominis, ostentaven el títol de marquesos de Riumors.
Després de diverses disputes hi hagué una concòrdia segons la qual les terres fèrtils ocupades abans per l’estany de Riumors restaren en dues terceres parts per als Xemmar i la resta per al monestir de Sant Pere de Rodes. La part del monestir se subhastà amb la desamortització (1835), i la major part de les terres dels Xemmar s’anaren repartint, amb el temps, entre diversos pagesos.