i José Rizal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

José Rizal

José Protasio Rizal Mercado y Alonso Realonda
Literatura
José Protasio Rizal Mercado y Alonso Realonda
José Rizal

literatura lit
Polític, metge i escriptor filipí.
Calamba, Negros, 19 de juny de 1861 — Manila, 30 de desembre de 1896

De família d’hisendats, estudià medicina a Manila i posteriorment a Madrid, on el 1885 es doctorà i es llicencià també en filosofia i lletres. El 1882, abans d’obtenir el títol, residí a Barcelona, on entrà en contacte amb Francesc Pi i Margall, el federalisme del qual influí decisivament en les seves idees polítiques. Contrari a la dominació colonial espanyola, no advocà mai tanmateix per la independència de les Filipines, sinó que reivindicà un règim d’autogovern com a província autònoma i representació al parlament espanyol, la igualtat entre filipins i espanyols, la substitució dels religiosos espanyols per filipins, així com la llibertat d’associació i d’expressió. El 1887 publicà la seva primera novel·la, Noli me tangere, en què denunciava la tirania colonial espanyola, i el 1891, a Gant, la seqüela El filibusterismo.

Des del 1885 visqué successivament a París, Heidelberg, Leipzig, Berlín, Londres i Hong Kong, on participà activament en el moviment reformista de la diàspora filipina entorn de la revista La Solidaridad. En tornar a les Filipines (1892) es mostrà contrari a la societat secreta independentista Katipunan i fundà la federalista Liga Filipina, aviat il·legalitzada pel governador colonial Eulogi Despujol, el qual el deportà a l’illa de Mindanao, on practicà la medicina i fundà diverses escoles. Una campanya de calúmnies ordida per l’administració colonial el decidí a allistar-se voluntari a l’exèrcit espanyol com a metge a la guerra de Cuba, per tal de rehabilitar-se.

En fer escala a Barcelona fou detingut per ordre de Despujol, aleshores capità general de Catalunya, i retornat a Manila, on, acusat de rebel·lió, sedició i conspiració, fou sotmès a un consell de guerra i afusellat. Abans de ser executat escriví el cèlebre poema Adiós a mi patria. Immediatament esdevingué un màrtir de la independència i heroi nacional filipí.

Col·laboració: 
JMS
Data de revisió: 
2020-04-07

Llegir més...