El 1222 fou nomenat canceller de la Universitat d’Oxford i el 1253 bisbe de Lincoln. Considerat un dels fundadors de l’escola d’Oxford, el seu pensament palesa influències de Plató i Aristòtil. La seva contribució més difosa i original és la teoria sobre la llum, segons la qual aquesta és el component últim de la realitat. Del fet que el comportament de la llum segueix lleis matemàtiques, se'n deriva que aquestes tenen una gran importància en l’estudi de la natura. Exposà la seva filosofia en nombrosos tractats, d’entre els quals De unica forma omnium, De sphera, De generatione stellarum, De motu corporali et luce, De intelligentiis. Així mateix, traduí del grec al llatí i comentà la Teologia mística del Pseudo-Dionís i De fide ortodoxa, de Joan Damascè, entre d’altres.