Succeí el seu germà Francesc Dalmau II. Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus. En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada. Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés (1646). Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país; passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV. Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí (Madrid, 1651). El 1645 li fou concedit el títol de marquès d’Anglesola.