Situació i presentació
Limita al N-NE amb Conesa, per tota la banda S amb Sarral, que envolta la meitat del territori, i a l’W-NW amb Forès. És situat a l’extrem nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, en un fondal al SW del coll de Deogràcies —per on es comunica amb la zona segarrenca de la comarca— a la capçalera del riu de Vallverd, al peu dels contraforts de les serres que ascendeixen a l’Alt Gaià. La banda oriental del terme és travessada pel riu de Vallverd, al qual s’uneix per la dreta la riera de Rocafort, procedent del terme de Conesa.
La carretera C-241 de Montblanc a Manresa travessa el terme en direcció SW-NE. Abans d’arribar a la població hi ha un brancal que permet enllaçar amb la carretera de Sarral a Andorra a l’altura de Solivella. Així mateix, a la part nord del poble surt la carretera local que porta a Conesa i que s’enfila per la vall de Torlanda.
La població i l’economia
La població (rocafortins) tenia 45 focs el 1365 i 46 vers el 1380. Al segle XV sofrí una baixa (33 focs el 1497) i es mantingué en 21 focs al llarg del XVI (1515 i 1553). Va fer un salt remarcable durant el segle XVIII (204 h el 1718 i 290 el 1787), minvà durant la primera meitat del segle XIX (203 h el 1830) i a partir del 1845 tingué una important recuperació (261 h), que s’accentuà en la segona meitat de segle (693 h el 1857, 737 el 1860, 715 el 1877), i aconseguí el màxim de tota la seva història el 1887 amb 813 h. La incidència de la fil·loxera comportà una disminució creixent de la població al començament del segle XX (el 1900 havia baixat a 760 h i el 1910 a 684 h), la qual cosa provocà una notable emigració, sobretot a Amèrica. Fins el 1936 es mantingué per sobre dels 600 h, i a partir del 1960 experimentà una minva progressiva: 525 h el 1960, 398 el 1970, 309 el 1981, 264 el 1991 i 254 el 1996. Vers el final de la dècada del 1990 s’apreciava un petit increment de població, amb 264 h el 2005.
Rocafort de Queralt és un municipi bàsicament agrícola. Això no obstant, seguint la tendència general de la comarca, part de la població treballa a les indústries dels voltants, principalment a Sarral i a Valls. El territori no conreat és ocupat pel bosc i el matollar. Els conreus principals són la vinya i els cereals, i també hi ha ametllers. El regadiu, poc important, aprofita les aigües del riu de Vallverd. Antigament, va tenir importància la producció i distribució de safrà, activitat que encara manté certa presència a Rocafort. Al municipi és rellevant la Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt, que elabora vi i xampany.
El poble de Rocafort de Queralt
Aspecte de Rocafort de Queralt, on destaca el campanar de l’església de Sant Salvador
© CIC-Moià
El poble de Rocafort de Queralt (566 m) és a la dreta del riu de Vallverd, en la seva confluència amb la riera de Rocafort. No es conserva cap rastre de la primitiva església. Damunt el lloc que ocupava es bastí, a la fi del segle XVIII, l’actual església parroquial de Sant Salvador, d’estil barroc. Al pujolet situat al N de la població, on hi havia l’antic castell de Rocafort, Juli Bonet i Ninot ha construït modernament una torre i un pati de castell amb pedres procedents del despoblat de Torlanda, amb un cert regust d’antigor. El celler de la Cooperativa Agrícola és inspirat en els plànols de Cèsar Martinell; les tres naus foren edificades els anys 1918, 1931 i 1947. Altres construccions d’interès són la mansió de Cal Claret, que evoca clarament l’arquitectura colonial cubana, i l’edifici de l’ajuntament, aixecat vers la dècada del 1920, que presenta uns curiosos esgrafiats.
Rocafort celebra la festa major de Sant Salvador a l’agost, amb motiu de la qual es fa també una Setmana Cultural, mentre que la festa major petita s’escau pel maig, festivitat de Sant Isidre. Entre altres celebracions, es pot esmentar també la revetlla de Sant Joan (el Joan més gran del poble, acompanyat de la pubilla i la dama, encén la foguera) i la processó de la Santa Creu al setembre.
La història
El lloc de Rocafort apareix ja el 1076 com a pertanyent a Guerau Guitard de Santa Perpètua, que el repoblà i hi trobà la mort a mans dels sarraïns. Al segle XIII pertanyia als Queralt de Santa Coloma; el 1370, Dalmau de Queralt comprà la jurisdicció del lloc a Pere el Cerimoniós i es formà així la baronia de Rocafort de Queralt, que per successió passà als Centelles, comtes d’Oliva. Al segle XIV constava com a castlà de Rocafort Berenguer de Llorac, senyor de Solivella. Al segle següent la castlania passà als Biure. Al començament del segle XVI la baronia fou comprada per Joan d’Armengol; el 1747, Antoni d’Armengol i d’Aimeric, baró de Calabuig, obtingué la confirmació, com a títol del regne, de la baronia de Rocafort de Queralt. La seva filla Gertrudis es casà amb Ramon de Peguera, marquès de Foix, la família del qual posseí la baronia fins el 1881. El 1930 el títol fou rehabilitat per Ferran d’Alemany i de Milà i restà vacant a la seva mort, el 1954.